Rèquiem de la llum
Extra • 2m 7s
FITXA ARTÍSTICA
Maria Pujades, soprano
Ferran Albrich, baríton
Juan de la Rubia, orgue
Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
Riikka Laakso, dramatúrgia
Marina Mascarell, direcció escènica
Simon Halsey, director
PROGRAMA
G. FAURÉ: Messe de Requiem
Sense por a la mort (Lourdes Morgades, periodista cultural especialitzada en música)
Gabriel Fauré va ser un dels compositors francesos més destacats del seu temps. Alumne de Camille Saint-Saëns i mestre de grans compositors, com Maurice Ravel o George Enescu, el seu gust per les formes petites i les seves obres escrites al marge de les avantguardes musicals l’han situat en una segona línia entre la plèiade de compositors del segle XIX. Tanmateix, la seva aportació a la música francesa és significativa i aquest concert és una mostra eloqüent del seu talent.
Gabriel Fauré va ser durant anys organista, primer a Rennes i més tard a París, on va arribar a ser també professor de composició al Conservatori de la capital francesa, institució que va acabar dirigint.
El 1886 va començar a escriure el Requiem, la més popular de les seves obres. Feia poc que havia mort el seu pare, però Fauré no escriu un cant a la mort. Com a organista a les esglésies de St. Sulpice i la Madeleine, havia tocat en nombrosos funerals i coneixia bé la litúrgia catòlica de difunts, però el seu Requiem prescindeix de l’amenaçador “Dies irae”, del qual només deixa els dos últims versos, “Pie Jesu”, amb la voluntat de desdramatitzar el fet de la mort, i el substitueix per un text esperançador com l’“In Paradisum”, amb el qual tanca l’obra, que es va estrenar a la Madeleine el gener del 1888.
El Requiem constava en l’estrena de només cinc parts (“Introitus” i “Kyrie”, “Sanctus”, “Pie Jesu”, “Agnus Dei” i “In Paradisum”). L’any següent va afegir-hi dues seccions: l’“Offertoire” i “Libera me”, i, finalment, va orquestrar la composició i hi va afegir un cor mixt. El mateix Fauré va escriure. “S’ha dit que el meu Requiem no expressa por a la mort [...], doncs bé, és que així és com jo veig la mort, com un feliç alliberament, una aspiració a una felicitat superior, abans que una penosa experiència”.
"Rèquiem de la Llum" és una proposta de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana amb el suport del GREC Festival de Barcelona 2023
Up Next in Extra
-
Resum de l'activitat coral i del Pala...
Una petit mostra d’un any d’activitat coral intensa per part de l’Orfeó Català, els Cors de l’Escola de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Més de 100 concerts celebrats en un any què l’Orfeó va reprendre la seva activitat internacional amb una gira al costat de l’O...
-
Los Sara Fontán: instruments de veu —...
Sessió nocturna amb uns dels principals agitadors culturals i experimentals de la ciutat que fa del cant, la llavor fundacional del Palau, el centre de la seva intervenció. Les partitures gràfiques permeten crear música grupal atorgant una àmplia llibertat als intèrprets, independentment de la tè...
-
Llegats vivents — Gran recital poètic
Els poetes convidats de la temporada 2022/23, Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda, condueixen un recital poètic extraordinari que omple el Palau de saviesa i sensibilitat, de tradició i de natura, d’entusiasme i de veneració.
Nou veus indiscutibles, nou accents de tot el territori es troben a "la ...
